Ser bo és dolent ?

És que amb el pas dels anys i veure que la vida cada dia és posa més complicada quan la podem fer fàcil, sembla que ho ximple aquí, és que no s'ha de ser bo...

Quan la gent tracta de dominar-te, vull dir, que facis el que ells volen, que compris el que ells vols que compris, que mengis el que ells pensen és el millor que mengis, que estiguis ballant sardanes al costat d'alguna persona que creus t'estima i et facin la foto i sentis que t'han tallat i després veus que si, que et van tallar; que per més que defensis a aquell que un cop et va fer mal però el perdó ho va arreglar tot i que després altres persones parlen malament i la persona en si no cregui en tu si no en la que parla malament... és normal ?

Val la pena estimar ? val la pena deixar la pell per algú que penses val estimar ?

Crec que lo millor del món, és estimar a la teva gent directa, la mare, el pare i els germàns, la resta que s'apanyi... i de veritat, a partir d'avui, pensaré per el meu bé... faré això.

I mai millor vist ara mateix al obrir el twitter i trobar-me :

"Si em respecto mi mateixa i crec en el que faig, ningú pot tocar-me." Fiona Apple

Fins aviat...