Vida...

A un any del nostre adéu... passo la pàgina del tot. 

M'he promès a mi mateixa que no tornaré a anomenar-te per res i si algú ho fa com sempre diré : no m'importa, no m'interessa. 

Et vaig estimar com a ningú i com ningú, em vas fer molt mal, 
i per culpa de tot això que em vas fer, ja no crec en res, 
en cap persona, ni en la família, ni en els amics,... 
trist però sí, no crec.

He aprés que no hem de donar tot de nosaltres, que hem d'amagar detalls, frases, comentaris, petons... abraçades... no podem donar el 100% de nosaltres perquè ens deixen. No cal ser bo del tot, no cal ser nosaltres mateixos, 
al menys per mi, això, mai més. 

En aquests 12 mesos m'he adonat que us trobo a faltar molt però al veure que al jo no ser trobava a faltar per vosaltres, és quan decideixo passar la pàgina. Estic passant encara dies durs amb la meva malaltia que a poc a poc se'n va i veure que a tu no t'hagi importat gens, fa mal. 
Com si mai vam viure moments durs entre tots dos... i teus.

Per això, a partir d'avui s'ha acabat pensar-te, plorar-te i trobar-te a faltar, i no et desitjo mal però tampoc et puc desitjar-te que et vagi bé, perquè jo et vaig donar tot ho millor de mi perquè fossis feliç i ho vas rebutjar, per això 
et desitjo que et vagi com tu vols que et vagi, això ho decidiràs tu... 
ara, si et puc dir que com a tu, no tornaré a estimar mai.

Vida és una sola, i com em vas dir tu mateix, la vida son 3 dies.