17 años...

Y no me acostumbro a saber que te fuiste sin despedirte... Mi primer amor. 

Por qué quien te gusta pasa de ti y quien no, se enamora ?

Alguien me lo podría decir ? 

Sé que nos gustamos pero él no da el paso, un día sin más salimos como otros días, pero esta vez fuimos a la playa, la pasamos genial hasta el punto que me dijo que cuando fueramos con su hijo se me iban a quitar las ganas de ir a la playa, porque el niño era un trasto y hasta la bolsa de patatas las llenaba de arena... pero, sin mas ni más, a partir de ese día, todo cambió.

Qué pasó ? no sé, yo no hice ni dije nada malo, a mi, conocer a su hijo me llenaba un montón, es más, ya lo conocía, pero compartir más me animaba mogollón. No entiendo, luego seguimos hablando, chateando y nos vimos unas cuantas veces más, estuvo pendiente de mi siempre en todo el confinamiento hasta el momento que me echaron y estuvo a mi lado dándome ánimos y apoyándome en todo momento. 

El 18 de enero de este año nos vimos ( ... por última vez, pero espero no sea la última, a ver... ) y al despedirnos nos abrazamos con mascarilla si, pero fue un abrazo profundo, "apretao" y largo y le dije : Gracias, espero no me olvides; y él me dijo : No te olvidaré ni te dejaré nunca... " ahí quedó... otro día cualquiera le pregunté por algo que él me explicó y que recordé, para saber como iba ese tema, él lo leyó ( rallitas azules - putu what's app como lo odio ) y no contestó hasta dos días después disculpándose porque se le vino el tiempo encima, madre mia para qué... me lo comí... que qué tiempo ni que chorradas... que estaba cansada de sus respuestas tardías, que por favor me dijera que le había pasado conmigo! que después de casi 3 años de "coqueteo" me gustaría saber como mujer qué habia pasado para corregirlo y no me volviese a pasar !!! No contestó más. ( normal ) 

Pasan los días y me pone algo en mi historia del Instagram y yo le digo : Ey estas bien ! pensé que te había pasado algo después de querer saber mi duda y tu desaparacer; me dijo : solo me riñes y le dije : no, no te riño, solo necesito saber qué hice mal para que cambiaras así con lo nuestro... no dijo nada, yo al final le escribí un Bona Nit que si respondió.

Pasan las semanas...  y hace 3 conocí a alguien que nos conocemos las familias enteras pero nosotros dos no, alguién muy alegre y encantador que por lo que veo, le he gustado así porque si por las mil y una cosas que me dice, pero, no sabe decir que no a algunas personas para no quedar mal con ambos y acabo pagando yo, cómo? anula la salida en bici o la comida en la que él queria verme un ratico y yo le dije que estaba bien... Luego por la noche me pide mil disculpas y me dice que soy genial, que está loco por conocerme y estar conmigo, que no lloraba en años pero al llegar a casa el día que me conoció, lloró de emoción por haber estado conmigo finalmente.  

Cómo pasa esto? yo estoy desencantada del amor desde que mi ex me dejó por gallina, no he tenido nada con nadie porque se está muy bien solo y sin pensar se está mejor, solo vivo para mi, y eso me hace feliz. Pero que no me niego y que me abro un poco, quiero intentar y entre que le digo que si ( a sabiendas que fuma y lo detesto ) y él de cop i volta, me dice que no supo decirle que no a una cosa que le pidió la prima o a los amigos del vermut, no supo decirles, chicos les dejo que he quedado para comer con alguien y anula cuando yo cedo y digo que si, pues un paso palante... tres pa'tras. 

No ? Qué debo hacer si cuando el que te gusta pasa de ti y quien no, se enamora ? seguir sola... verdad ?

15 años ...

Y no te olvido.

Volveremos a subirnos a esa moto
y rodaremos felices una vez más mi Puy.

Libertad :

El arte de no estar atado a nada... o si.

Doce años ya...

Y mi amor por ti continúa siendo eterno... 

en el cielo nos encontraremos mi Puy. 

8 anys ja...

Un dia com avui ja fa 8 anys, vaig arribar a aquesta terra catalana i segueixo dient que jo no em podria anar d'aquí tan fàcilment, em costaria massa anar-me'n d'aquesta terra que em va obrir els seus braços donant-me feina, cultura, amics... vida.

He après molt vivint aquí, ara sé el que és l'afecció, l'amor i el desamor, l'alegria i la tristesa, la grandesa, l'interès, els valors, la riquesa, l'amistat... la de veritat.

Catalunya t'estimo. Gràcies pel que em dónes cada dia... no em penedeixo de res ser part de tu.

Un dia como hoy hace 8 años, llegué a esta tierra catalana y sigo diciendo que yo no me podría ir de aquí tan fácilmente, me costaría demasiado irme de esta tierra que me abrió sus abrazos dándome trabajo, cultura, amigos... vida.

He aprendido mucho viviendo aquí, sé lo que es el apego, el amor y el desamor, la alegría y la tristeza, la grandesa, el interés, los valores, la riqueza, la amistad... de verdad.

Catalunya te quiero. Gracias por lo que me das cada dia y no me arrepiento de nada ser parte de ti.

Dicen que...

El tiempo lo cura todo. Que el tiempo de Dios es perfecto... el tiempo, bendito tiempo.

Però cóm és que passa el temps i sembla que no s'ha mogut ? hi han dies que tot és tan perfecte que fins i tot penso, apa, ja està per fí, s'ha anat del meu cap, però ve un dia i plof... aquí estic, asseguda xarrant amb la meva pantalla pensant en com estarà.

Diuen que de tanta indiferencia se acaba cansando y se va... Doncs, com que si... com vaig passar d'ell o com vaig ser tan freda i dolenta amb en els meus missatges, que ell segurament ja és va cansar de mi, de saber com estic, què em passa o com em va.

Segurament... jo no era tan important per ell com ell mateix m'ho feia saber.

Bon vent i barca nova...

perquè la vida és un boomerang... tot anirà a per millor.

Doncs si...

t'anyoro... encara t'anyoro.



T'enyoro - Timón i Rumba (feat. Mar Aregall)

Molt bon dia !!!

Per més que ens costi, s'ha de somriure perquè vida només hi ha una !

Vida...

A un any del nostre adéu... passo la pàgina del tot. 

M'he promès a mi mateixa que no tornaré a anomenar-te per res i si algú ho fa com sempre diré : no m'importa, no m'interessa. 

Et vaig estimar com a ningú i com ningú, em vas fer molt mal, 
i per culpa de tot això que em vas fer, ja no crec en res, 
en cap persona, ni en la família, ni en els amics,... 
trist però sí, no crec.

He aprés que no hem de donar tot de nosaltres, que hem d'amagar detalls, frases, comentaris, petons... abraçades... no podem donar el 100% de nosaltres perquè ens deixen. No cal ser bo del tot, no cal ser nosaltres mateixos, 
al menys per mi, això, mai més. 

En aquests 12 mesos m'he adonat que us trobo a faltar molt però al veure que al jo no ser trobava a faltar per vosaltres, és quan decideixo passar la pàgina. Estic passant encara dies durs amb la meva malaltia que a poc a poc se'n va i veure que a tu no t'hagi importat gens, fa mal. 
Com si mai vam viure moments durs entre tots dos... i teus.

Per això, a partir d'avui s'ha acabat pensar-te, plorar-te i trobar-te a faltar, i no et desitjo mal però tampoc et puc desitjar-te que et vagi bé, perquè jo et vaig donar tot ho millor de mi perquè fossis feliç i ho vas rebutjar, per això 
et desitjo que et vagi com tu vols que et vagi, això ho decidiràs tu... 
ara, si et puc dir que com a tu, no tornaré a estimar mai.

Vida és una sola, i com em vas dir tu mateix, la vida son 3 dies.

Vull, necessito deixar de pensar en tu cada dia...

... encara que només et pensi 30 segons... necessito passar pàgina.

Vull recordar que no vam tenir res,
que no vam viure coses junts,
que no vam fer mai bicicleta, ni curses, ni sortides, mai vam fer bici, mai. Mai vam fer el Canal du Midi, mai...

Mai vaig conèixer als teus companys de feina, mai. Mai vam cuinar per ells, mai. Mai vam anar al teu local per veure't jugar la play i mai vam anar al casal a esmorzar mai. 

Mai vam anar a caminar la muntanya ni sols ni amb els nens,
mai vam cuinar junts, ni a casa ni amb els amics, ni la família, mai.

Mai vam viure aquell dia de Reis tan feliç, bonic, carinyos, ni l'únic Nadal envoltats dels teus germans i cunyades, nebots, nebodes, fills, mai, la teva mare, tieta, mai vaig conèixer als teus tiets per part del teu pare tampoc, ni cosins, mai. Mai em vas fer aquell sopar de cap d'any tan bonic i romàntic a casa teva, tot dos sols, mai.

Mai vas fer dos mil selfies nostres molt molt molts junts i mai els vas penjar enlloc, mai. No en tenim cap foto junts abraçats, no, cap, mai.

Mai vam anar a veure als tetes als seus partits de bàsquet, de ningú, mai. Mai vam anar a veure tocar al teu fill amb el seu grup de música, ni vam quedar-nos fins la matinada recollint coses per anar a dormir i al matí següent anar-nos a fer coses molt d'hora molt d'hora, mai.

Mai vam jugar pàdel, mai vam sopar junts amb els teus amics després d'un partit, mai vam compartir junts amb ells, mai.

Mai vam anar en moto a Andorra, ni al cine, mai vam passejar Catalunya. Mai vam passejar jugant amb el vent amb els nostres braços oberts, mai. Mai vam anar en moto, mai.

Mai em vas enviar missatges a mig matí dient que em volies veure'm i mai em vas enviar mil petonets per alegrar-me el matí a la feina, mai.

Mai vam anar a la platja sols ni amb els nens, mai vam fer vacances a la Costa Brava, mai, mai vam viure una setmana amb ells rient, parlant, jugant, fent màgia, mirant pelis, mai.

Mai vaig estudiar amb les nenes, mai vam fer manualitats juntes mai.

Mai vam fer l'amor amb ells a casa mossegant el coixí, mai. Mai em vas abraçar mentre dormíem, ni vas ficar mai els teus dits dels peus dins dels meus, mai. Mai.

Mai ens vam raspallar les dents junts mirant-nos al mirall, mai.

Mai vam passar hores mirant les teves fotos de petit, de jove, de 24 hores, mai. Mai vam estar mirant coses a l'ordinador, mai.

Mai ens vam quedar dormits mirant els documentals d'animals després de dinar un diumenge, mai. Mai vam fer el cafè de després de dinar, mai.

Mai vam estar junts a la llum de la lluna amb un gintònic mirant les estrelles a la fresca, mai. Mai ens vam quedar dormits mirant el cell, mai.

Mai vas conèixer als meus pares, ni vam anar a passejar tots junts els teus i els meus, mai. Mai les vas cuinar a casa teva, ni meva per ells, mai. Mai li vas dir al meu pare que em cuidaries com la Princesa que sóc, mai. No vas dir res mai. Mai em vas prometre res, mai.

Mai vam anar a menjar a casa de la teva mare, mai.

Mai et vas quedar dormit al meus braços mentre et tocava els cabells, mai. Mai et vaig estimar, mai.

Mai vaig veure els teus ulls verds que tanta confiança et donaven, mai.

Mai vam anar a sopar els diumenges porahi amb els nens un diumenge si i un altre no, envoltats de somriures i tristeses perquè et deixaven una setmana, mai.

Mai et vaig veure caure i mai vaig a fer-te suport per tornar-te a aixecar, mai. Jo mai vaig plorar amagada pensant en que algun dia ho superaràs, mai.

Mai... mai, mai, mai, aquesta paraula que per tu no existeix, mai, mai, mai, mai Michelle mai.

Desperta Princesa, que això si és de veritat, ets una Princesa, però una Princesa que mai serà feliç com quan vas estar amb ells, això era un somni fet realitat. Família i amor en un sol moment. Com és pot tornar a confiar en algú després de tant, amor, alegria i passió, com ? mai.

Tot era un somni que com sempre, no és farà realitat mai.

Perquè així podien haver estat... perquè moltes vegades era així...

Vull estar soltera amb tu.

Vull que vagis a prendre una cervesa amb els amics, perquè al dia següent tinguis ressaca i em demanis que et vingui a veure perquè et ve de gust tenir-me entre els teus braços i que ens fiquem al llit.

Vull que parlem al llit al matí de tot tipus de coses, però algunes vegades a la tarda; vull que cadascú faci el que vulgui durant el dia.

Vull que em parlis sobre les nits que surts amb els teus amics. Que em diguis que hi havia una noia al bar que et mirava.

Vull rebre els teus missatges quan estiguis borratxo amb els teus amics perquè em diguis bestieses, només perquè puguis estar segur de que jo també estic pensant en tu.

Vull que riguem mentre fem l'amor. Que comencem a riure perquè estem provant coses noves i no tenen sentit. Vull que estiguem amb els nostres amics, perquè m'agafis de la mà i em portis a una altra habitació perquè ja no pots aguantar més i tens ganes de fer-me l'amor allà mateix. Vull intentar estar en silenci perquè hi ha gent i ens poden sentir.

Vull dinar amb tu, que em facis parlar sobre mi mateixa i que tu parlis sobre tu. Vull que discutim sobre quina és millor, la costa nord o la costa sud, el barri occidental o l'oriental.

Vull imaginar l'apartament dels nostres somnis, tot i saber que probablement mai visquem junts. Vull que m'expliquis els teus plans, aquests que no tenen ni cap ni peus. Vull sorprendre'm dient: "Agafa el teu passaport, que marxem".

Vull tenir por amb tu. Fer coses que no faria amb ningú més, perquè amb tu em sento segura. Tornar a casa molt borratxa després d'una bona nit amb amics. Perquè m'agafis la cara, em besis, em facis servir com el teu coixí i m'abracis molt fort a la nit.

Vull que tinguis la teva vida, perquè decideixis marxar de viatge unes setmanes per pur caprici. Perquè em deixis aquí, sola i avorrida, desitjant que surti la teva carona al Facebook dient-me "hola".

No vull que sempre em convidis a les teves farres, i no vull convidar-te sempre a les meves. Així, l'endemà puc explicar-te com va ser la nit i tu pots explicar-me la teva.

Vull alguna cosa que sigui simple i, alhora, complicada. Una cosa que faci que, sovint, em faci preguntes a mi mateixa, però que, en el moment que estigui amb tu en la mateixa habitació, desapareguin tots els dubtes.

Vull que pensis que sóc guapa, que estiguis orgullós de dir que estem junts. Vull que em diguis t'estimo i, sobretot, poder-t'ho dir jo a tu. Vull que em deixis caminar per davant de tu perquè puguis veure com es mou el meu cul d'un costat a l'altre.

Vull fer plans sense saber si al final els farem. Estar en una relació clara. Vull ser aquesta amiga amb la que t'encanta quedar. Vull que segueixis tenint el desig de flirtejar amb altres noies però que em busquis a mi per acabar la nit junts. Perquè vull anar amb tu a casa.

Vull ser aquella a la que li fas l'amor i després et quedes adormit. La que et deixa en pau quan estàs treballant i a la que li encanta quan et perds en el teu món de música.

Vull tenir vida de soltera amb tu. Perquè la nostra vida de parella seria igual que les nostres vides de solters d'ara, però junts."

http://www.diaridegirona.cat/buzzejant/2015/09/30/isabelle-teissier/746116.html

Micro contes !

Els teus fills : )
​Erem tu i jo els primers deu minuts

i de cop i volta...

som 5, que bé.​

Al teu costat

Esquerra, dreta ? esquerra ? nooooo dreta !

Aaaaara, anem.

Verd

Verd el camí, verd els teus ulls,

verd esperança, la que tinc jo...

Que si !

Que si punyetes !!! Que l'amor s'ha fet per tothom !

Perquè vals la pena...

i perquè el que hem viscut ha sigut únic, màgic i meravellós... 

Que ganas tengo...

De tornar-me a enamorar, que em tornin a dir coses boniques ...
Que em abracin, em besin, em diguin que estic bonica ...
Que em volen, que em troben a faltar... que sóc jo l'única ...
Que sóc la millor, la llum dels seus ulls ...
La veu que li aixeca l'ànim ...

Déu meu, que ganes tinc ...



NOVIO POR UNA NOCHE - QUIZAS VOZ VEIS

Albert Espinosa

En una frase :

Albert, admiro les teves ganes de viure...

11s2013... la via catalana, la més llarga que hi ha !

...el dia més maco i millor viscut de la meva vida //*//
Gràcies Catalunya 

Fa 5 anys ...

Avui fa 5 anys que vaig arribar a aquesta terra nostra, Catalunya, la més maca i estimada per mi, la terra del meu avi, terra de grans menjars i amistats, de grans paisatges, d'altes muntanyes, d'aventures i alegries !

Cinc anys, que no em penedeixo ni un sol minut de ser aquí ! On cada vegada que surto en el meu cotxe, sento que porto tota la vida aquí, sento que mai vaig estar vivint als Estats Units ni a Veneçuela, sento que he estat sempre aquí ...

Espero ser aquí per moltíssims anys més i cada dia més catalana però sempre sempre, veneçolana.

T'estimo Catalunya, gràcies : )

Adiós

Por más que pasen los años no te puedo olvidar...

Mis amigas me dicen que no te llore, pero no puedo, veo una foto tuya y caigo de nuevo. Eres al único que he amado, el único que me luchó y me fue a buscar a otro país y yo pensando en tus hijos te pedí volver, dejándote ir, perdiéndote... matándome por dentro.

Pasarán los años y serás mi Ángel de la Guarda, mi amor celestial y espero que cuando me toque irme al cielo, seas tu quien me reciba en la puerta...

Puy, te amaré siempre. Así hayan pasado 17 años de nuestra primera vez...