Doce años ya...

Y mi amor por ti continúa siendo eterno... 

en el cielo nos encontraremos mi Puy. 

Vacio...

es una sensación de ... a dónde vamos a parar ?
de qué van los hombres
a qué juegan ?
a quedarse pan salados toda la vida ?
pan salados que no los compra nadie
pero si te vas a asustar o pillar pues no empieces.
y estoy bien pero tengo un huequito en mi mundo por donde sale agua, lágrimas, tristeza a ratos pensando lo tonta que soy
que creo que la gente buena ya no existe que atacan, disparan, matan y se van y por más que pinto, corro, bailo no se me va ese dolor, esa sensación de vacio...
pero por qué atacan ?
yo no ataco si no quiero nada
por qué juegan con los sentimientos de los demás ?
yo no juego con nadie

-Les gusta ir por libre es todo libre era él solito se enjauló, se pilló, se enamoró, se asustó esperaba un mínimo más pero...

donde no hay, no hay...

8 anys ja...

Un dia com avui ja fa 8 anys, vaig arribar a aquesta terra catalana i segueixo dient que jo no em podria anar d'aquí tan fàcilment, em costaria massa anar-me'n d'aquesta terra que em va obrir els seus braços donant-me feina, cultura, amics... vida.

He après molt vivint aquí, ara sé el que és l'afecció, l'amor i el desamor, l'alegria i la tristesa, la grandesa, l'interès, els valors, la riquesa, l'amistat... la de veritat.

Catalunya t'estimo. Gràcies pel que em dónes cada dia... no em penedeixo de res ser part de tu.

Un dia como hoy hace 8 años, llegué a esta tierra catalana y sigo diciendo que yo no me podría ir de aquí tan fácilmente, me costaría demasiado irme de esta tierra que me abrió sus abrazos dándome trabajo, cultura, amigos... vida.

He aprendido mucho viviendo aquí, sé lo que es el apego, el amor y el desamor, la alegría y la tristeza, la grandesa, el interés, los valores, la riqueza, la amistad... de verdad.

Catalunya te quiero. Gracias por lo que me das cada dia y no me arrepiento de nada ser parte de ti.

Felicitat plena...

" Amor electrònic, amor de pantalla,

Amor a la carta, amor des de casa
Benvinguts a l’amor del segle XXI.
Amor sense límits per a gent com tu

Aquí el nom de l’esperança
L’escriuràs amb el teclat
En algun lloc de la pantalla
S’hi amaga la felicitat..."

Dicen que...

El tiempo lo cura todo. Que el tiempo de Dios es perfecto... el tiempo, bendito tiempo.

Però cóm és que passa el temps i sembla que no s'ha mogut ? hi han dies que tot és tan perfecte que fins i tot penso, apa, ja està per fí, s'ha anat del meu cap, però ve un dia i plof... aquí estic, asseguda xarrant amb la meva pantalla pensant en com estarà.

Diuen que de tanta indiferencia se acaba cansando y se va... Doncs, com que si... com vaig passar d'ell o com vaig ser tan freda i dolenta amb en els meus missatges, que ell segurament ja és va cansar de mi, de saber com estic, què em passa o com em va.

Segurament... jo no era tan important per ell com ell mateix m'ho feia saber.

Ainsssss

Si em diguessis alguna cosa... 

la meva historia canviaria, o no.

Avui he caigut...

Feia molt que no em passava però avui, he caigut...

No sé que ha passat però estava escrivint i se m'han sortit les llàgrimes soles i ha sigut tancar els ulls i veure'l, a ell... als seus ulls verds que em miraven tan apassionats, aquells ulls que mai havia estimat tant. 

Aquells ulls que ja no en tinc, que moro per tornar a veure'ls però que no puc. No sé com està, no sé res d'ell, i ho trobo a faltar... 

Ha passat 1 any, 4 mesos i 13 dies (502 dies) i m'he adonat que hi ha una cosa dins meu que no ho ha deixat de pensar... 

És clar, mai havia estimat a ningú així.

No sé per on començar...

Ostres quan vols fer una cosa i li vols saber dir que et mores per cuinar-li i fer coses junts sense estar enganxats i no saps com fer-ho però que a la mateixa vegada, ell saps que vols fer-ho i ell també i cap de dos sabem com actuar ? doncs aixó... això ens passa ara mateix pels caps.