... encara que només et pensi 30 segons... necessito passar pàgina.
Vull recordar que no vam tenir res,
que no vam viure coses junts,
que no vam fer mai bicicleta, ni curses, ni sortides, mai vam fer bici, mai. Mai vam fer el Canal du Midi, mai...
Mai vaig conèixer als teus companys de feina, mai. Mai vam cuinar per ells, mai. Mai vam anar al teu local per veure't jugar la play i mai vam anar al casal a esmorzar mai.
Mai vam anar a caminar la muntanya ni sols ni amb els nens,
mai vam cuinar junts, ni a casa ni amb els amics, ni la família, mai.
Mai vam viure aquell dia de Reis tan feliç, bonic, carinyos, ni l'únic Nadal envoltats dels teus germans i cunyades, nebots, nebodes, fills, mai, la teva mare, tieta, mai vaig conèixer als teus tiets per part del teu pare tampoc, ni cosins, mai. Mai em vas fer aquell sopar de cap d'any tan bonic i romàntic a casa teva, tot dos sols, mai.
Mai vas fer dos mil selfies nostres molt molt molts junts i mai els vas penjar enlloc, mai. No en tenim cap foto junts abraçats, no, cap, mai.
Mai vam anar a veure als tetes als seus partits de bàsquet, de ningú, mai. Mai vam anar a veure tocar al teu fill amb el seu grup de música, ni vam quedar-nos fins la matinada recollint coses per anar a dormir i al matí següent anar-nos a fer coses molt d'hora molt d'hora, mai.
Mai vam jugar pàdel, mai vam sopar junts amb els teus amics després d'un partit, mai vam compartir junts amb ells, mai.
Mai vam anar en moto a Andorra, ni al cine, mai vam passejar Catalunya. Mai vam passejar jugant amb el vent amb els nostres braços oberts, mai. Mai vam anar en moto, mai.
Mai em vas enviar missatges a mig matí dient que em volies veure'm i mai em vas enviar mil petonets per alegrar-me el matí a la feina, mai.
Mai vam anar a la platja sols ni amb els nens, mai vam fer vacances a la Costa Brava, mai, mai vam viure una setmana amb ells rient, parlant, jugant, fent màgia, mirant pelis, mai.
Mai vaig estudiar amb les nenes, mai vam fer manualitats juntes mai.
Mai vam fer l'amor amb ells a casa mossegant el coixí, mai. Mai em vas abraçar mentre dormíem, ni vas ficar mai els teus dits dels peus dins dels meus, mai. Mai.
Mai ens vam raspallar les dents junts mirant-nos al mirall, mai.
Mai vam passar hores mirant les teves fotos de petit, de jove, de 24 hores, mai. Mai vam estar mirant coses a l'ordinador, mai.
Mai ens vam quedar dormits mirant els documentals d'animals després de dinar un diumenge, mai. Mai vam fer el cafè de després de dinar, mai.
Mai vam estar junts a la llum de la lluna amb un gintònic mirant les estrelles a la fresca, mai. Mai ens vam quedar dormits mirant el cell, mai.
Mai vas conèixer als meus pares, ni vam anar a passejar tots junts els teus i els meus, mai. Mai les vas cuinar a casa teva, ni meva per ells, mai. Mai li vas dir al meu pare que em cuidaries com la Princesa que sóc, mai. No vas dir res mai. Mai em vas prometre res, mai.
Mai vam anar a menjar a casa de la teva mare, mai.
Mai et vas quedar dormit al meus braços mentre et tocava els cabells, mai. Mai et vaig estimar, mai.
Mai vaig veure els teus ulls verds que tanta confiança et donaven, mai.
Mai vam anar a sopar els diumenges porahi amb els nens un diumenge si i un altre no, envoltats de somriures i tristeses perquè et deixaven una setmana, mai.
Mai et vaig veure caure i mai vaig a fer-te suport per tornar-te a aixecar, mai. Jo mai vaig plorar amagada pensant en que algun dia ho superaràs, mai.
Mai... mai, mai, mai, aquesta paraula que per tu no existeix, mai, mai, mai, mai Michelle mai.
Desperta Princesa, que això si és de veritat, ets una Princesa, però una Princesa que mai serà feliç com quan vas estar amb ells, això era un somni fet realitat. Família i amor en un sol moment. Com és pot tornar a confiar en algú després de tant, amor, alegria i passió, com ? mai.
Tot era un somni que com sempre, no és farà realitat mai.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario