Poc a poc...

... perquè ets l'home més màgic del món ♡

Que ganas tengo...

De tornar-me a enamorar, que em tornin a dir coses boniques ...
Que em abracin, em besin, em diguin que estic bonica ...
Que em volen, que em troben a faltar... que sóc jo l'única ...
Que sóc la millor, la llum dels seus ulls ...
La veu que li aixeca l'ànim ...

Déu meu, que ganes tinc ...



NOVIO POR UNA NOCHE - QUIZAS VOZ VEIS

Albert Espinosa

En una frase :

Albert, admiro les teves ganes de viure...

11s2013... la via catalana, la més llarga que hi ha !

...el dia més maco i millor viscut de la meva vida //*//
Gràcies Catalunya 

Arrugas ? Einnns !

Una profesora en clase saca de su cartera un billete de 20 euros y lo enseña a sus alumnos a la vez que pregunta: "¿A quién le gustaría tener este billete?". Todos los alumnos levantan la mano.

Entonces la profesora coge el billete y lo arruga, haciéndolo una bola. Incluso lo rasga un poquito en una esquina. "¿Quién sigue queriéndolo?". Todos los alumnos volvieron a levantar la mano.

Finalmente, la profesora tira el billete al suelo y lo pisa repetidamente, diciendo: "¿Aún queréis este billete?". Todos los alumnos respondieron que sí.

Entonces la profesora les dijo:
"Espero que de aquí aprendáis una lección importante hoy. Aunque he arrugado el billete, lo he pisado y tirado al suelo... todos habéis querido tener el billete porque su valor no había cambiado, seguían siendo 20 euros. 
 
Muchas veces en la vida te ofenden, hay personas que te rechazan y los acontecimientos te sacuden, dejándote hecho una bola o tirado en el suelo. Sientes que no vales nada, pero recuerda, tu valor no cambiará NUNCA para la gente que realmente te quiere. Incluso en los días en los que sientas que estás en tu peor momento, tu valor sigue siendo el mismo, por muy arrugado que estés".

Ser bo és dolent ?

És que amb el pas dels anys i veure que la vida cada dia és posa més complicada quan la podem fer fàcil, sembla que ho ximple aquí, és que no s'ha de ser bo...

Quan la gent tracta de dominar-te, vull dir, que facis el que ells volen, que compris el que ells vols que compris, que mengis el que ells pensen és el millor que mengis, que estiguis ballant sardanes al costat d'alguna persona que creus t'estima i et facin la foto i sentis que t'han tallat i després veus que si, que et van tallar; que per més que defensis a aquell que un cop et va fer mal però el perdó ho va arreglar tot i que després altres persones parlen malament i la persona en si no cregui en tu si no en la que parla malament... és normal ?

Val la pena estimar ? val la pena deixar la pell per algú que penses val estimar ?

Crec que lo millor del món, és estimar a la teva gent directa, la mare, el pare i els germàns, la resta que s'apanyi... i de veritat, a partir d'avui, pensaré per el meu bé... faré això.

I mai millor vist ara mateix al obrir el twitter i trobar-me :

"Si em respecto mi mateixa i crec en el que faig, ningú pot tocar-me." Fiona Apple

Fins aviat...

Fa 5 anys ...

Avui fa 5 anys que vaig arribar a aquesta terra nostra, Catalunya, la més maca i estimada per mi, la terra del meu avi, terra de grans menjars i amistats, de grans paisatges, d'altes muntanyes, d'aventures i alegries !

Cinc anys, que no em penedeixo ni un sol minut de ser aquí ! On cada vegada que surto en el meu cotxe, sento que porto tota la vida aquí, sento que mai vaig estar vivint als Estats Units ni a Veneçuela, sento que he estat sempre aquí ...

Espero ser aquí per moltíssims anys més i cada dia més catalana però sempre sempre, veneçolana.

T'estimo Catalunya, gràcies : )

Em paso el dia...

Estudiant-te !!!

... que feliç em fas : )

Adiós

Por más que pasen los años no te puedo olvidar...

Mis amigas me dicen que no te llore, pero no puedo, veo una foto tuya y caigo de nuevo. Eres al único que he amado, el único que me luchó y me fue a buscar a otro país y yo pensando en tus hijos te pedí volver, dejándote ir, perdiéndote... matándome por dentro.

Pasarán los años y serás mi Ángel de la Guarda, mi amor celestial y espero que cuando me toque irme al cielo, seas tu quien me reciba en la puerta...

Puy, te amaré siempre. Así hayan pasado 17 años de nuestra primera vez...

Sant Jordi...

Mira, s'ha anat un altre dia de Sant Jordi, no he rebut cap flor ( d'acoooooord, només la del meu jefe, que no és la que precisament esperava ) però m'han enviat roses virtuals persones que m'omplen per algun costat de la meva vida... però he estat amb la persona que em treu un somriure cada vegada que estem junts i que em fa patir per la manera com anem en aquesta historia, i això em fa estar bé... ja m'agradaria que ell algun dia, em regalara una rosa... però una cosa si us dic, mai deixin de somiar, tot arribara ... 

 

Feliç Dia de l'amor ♥

#yosoyvenezolana

... y que ni se les ocurra ponerlo en duda !

Avui em pregunto jo...

Quines ganes...? si si quines ganes...

Avui...

 




Simplement,
estic...
feliç.

Doncs... on no hi ha...

...no hi ha.

...ja no cal fer res.

Què per què ? ...

· perquè m'agrades des de el primer moment que et vaig veure...
· perquè m'encanta cada cop que em mires amb els teus ulls grans i foscs...
· perquè quan em dius coses com : " ja només al estar al meu costat, ja m'ajudes prou ! : ) "
· perquè et penso tant que no em canso...
· perquè sempre tens un somriure que treu un altra...
· perquè no vull deixar que es vagi un dels millors homes del món...
· perquè ets tan especial amb mi que no vull deixar que et vagis dels meus pensaments...
· perquè quan vaig veure els teus ulls, els vaig agafar per mi...
· perquè m'agrada com em tracta la teva família...
· perquè quan et veig córrer per les muntanyes em sento molt orgullosa de tu...


· perquè mai t'enfades...
· perquè mai em dius no...
· perquè no se si em penses...
· perquè per primer cop, ploro per tu...
· perquè aquesta vegada no vull perdre...

 

i ho vaig perdre per creure en qui no hauria...

Cada vegada que et veig, dónes alegria a la meva vida ♥

És que avui m'ho he creuat i li dóna tanta brillantor als meus ulls, que no he pogut resistir a dir-ho aquí...

Coaching...

Després de 4 mesos, torno al meu blog...

Una amiga em va convidar a una tarda de Coach per trobar l'amor... jajajaja va a ser super graciós perquè vam acabar pensant, que l'amor com sempre serà per tu mateix i no per un altre, perquè mentre més gran et fas, més exigent et poses. 

Ens vam fer una colla de preguntes que nosaltres teníem que respondre i la conclusió la posso al final del post.

Preguntes :

1.- 3 coses que no toleraries de la teva parella...
2.- 3 coses que vols de la teva parella ...
3.- 3 coses que estaries disposat a fer per ell...
4.- 3 coses que no faria ell per mi...
5.- 3 creences que tens de la parella...
6.- 3 objectives que esperes de la teva parella...

Les meves respostes :

1.- Que em faci sentir que sóc menys que ell; que em digui que cada cosa que faig, la faig malament ( i tota la vida he viscut sola i feliç i sense ningu ) i que em cridi.

2.- Que em digui paraules boniques cada dia al llevar-nos del llit, així sigui un bon dia amor; que surti d'escalada amb mi amb els meus amics i que cuine algun dia per mi.

3.- Com no conec a la parella, encara no sé que en podria estar disposada ( cap resposta :P )

4.- Que no em deixi anar d'escalada; que em deixi dormir a l'hora que jo vulgui i no a la que ell digui i que em deixi estimar la meva cuina japonesa.

5.- Només vaig trobar la sinceritat i la fidelitat.

6.- No tinc cap objective perquè no tinc cap parella i de veritat no la penso buscar.

Conclusió : Vam sortit coneixent més a nosaltres mateixos i que cada minut que passa, és nostre i ja està, si ve bé i si no ve, no passa res. La clau de la nostra vida la tenim nosaltres, no cal donar-la a qualsevol que ens diguin ximpleries a l'orella ;-)