Dos mesos avui.

... i aquesta vegada, res de res.
                                                                                  que trist.

Desprès d'un dia trist en l'oficina...

Arribar a casa i no trobar a ningú amb qui parlar.

                                                                     ...pols, feta pols.

Micro contes !

Els teus fills : )
​Erem tu i jo els primers deu minuts

i de cop i volta...

som 5, que bé.​

Al teu costat

Esquerra, dreta ? esquerra ? nooooo dreta !

Aaaaara, anem.

Verd

Verd el camí, verd els teus ulls,

verd esperança, la que tinc jo...

Que si !

Que si punyetes !!! Que l'amor s'ha fet per tothom !

Uffffff

Quaranta dies ja, i encara estic aquí...

Pensant en tu...

Tic tac...

El temps passa...

 I jo segueixo igual... 

Feta pols, és poc.

Se puede ir tan triste por la vida ...

Después de tanta felicidad ? ...

Ufffff por más que trato, las lágrimas y el vacío me llenan por completo :(

Feta pols és res a comparació de com realment em sento.

Perquè vals la pena...

i perquè el que hem viscut ha sigut únic, màgic i meravellós...