El tiempo lo cura todo. Que el tiempo de Dios es perfecto... el tiempo, bendito tiempo.Però cóm és que passa el temps i sembla que no s'ha mogut ? hi han dies que tot és tan perfecte que fins i tot penso, apa, ja està per fí, s'ha anat del meu cap, però ve un dia i plof... aquí estic, asseguda xarrant amb la meva pantalla pensant en com estarà.
Diuen que de tanta indiferencia se acaba cansando y se va... Doncs, com que si... com vaig passar d'ell o com vaig ser tan freda i dolenta amb en els meus missatges, que ell segurament ja és va cansar de mi, de saber com estic, què em passa o com em va.
Segurament... jo no era tan important per ell com ell mateix m'ho feia saber.
