Uffffff

Quaranta dies ja, i encara estic aquí...

Pensant en tu...

Tic tac...

El temps passa...

 I jo segueixo igual... 

Feta pols, és poc.

Se puede ir tan triste por la vida ...

Después de tanta felicidad ? ...

Ufffff por más que trato, las lágrimas y el vacío me llenan por completo :(

Feta pols és res a comparació de com realment em sento.

Perquè vals la pena...

i perquè el que hem viscut ha sigut únic, màgic i meravellós... 

Poc a poc...

... perquè ets l'home més màgic del món ♡

Que ganas tengo...

De tornar-me a enamorar, que em tornin a dir coses boniques ...
Que em abracin, em besin, em diguin que estic bonica ...
Que em volen, que em troben a faltar... que sóc jo l'única ...
Que sóc la millor, la llum dels seus ulls ...
La veu que li aixeca l'ànim ...

Déu meu, que ganes tinc ...



NOVIO POR UNA NOCHE - QUIZAS VOZ VEIS

Albert Espinosa

En una frase :

Albert, admiro les teves ganes de viure...

11s2013... la via catalana, la més llarga que hi ha !

...el dia més maco i millor viscut de la meva vida //*//
Gràcies Catalunya 

Arrugas ? Einnns !

Una profesora en clase saca de su cartera un billete de 20 euros y lo enseña a sus alumnos a la vez que pregunta: "¿A quién le gustaría tener este billete?". Todos los alumnos levantan la mano.

Entonces la profesora coge el billete y lo arruga, haciéndolo una bola. Incluso lo rasga un poquito en una esquina. "¿Quién sigue queriéndolo?". Todos los alumnos volvieron a levantar la mano.

Finalmente, la profesora tira el billete al suelo y lo pisa repetidamente, diciendo: "¿Aún queréis este billete?". Todos los alumnos respondieron que sí.

Entonces la profesora les dijo:
"Espero que de aquí aprendáis una lección importante hoy. Aunque he arrugado el billete, lo he pisado y tirado al suelo... todos habéis querido tener el billete porque su valor no había cambiado, seguían siendo 20 euros. 
 
Muchas veces en la vida te ofenden, hay personas que te rechazan y los acontecimientos te sacuden, dejándote hecho una bola o tirado en el suelo. Sientes que no vales nada, pero recuerda, tu valor no cambiará NUNCA para la gente que realmente te quiere. Incluso en los días en los que sientas que estás en tu peor momento, tu valor sigue siendo el mismo, por muy arrugado que estés".

Ser bo és dolent ?

És que amb el pas dels anys i veure que la vida cada dia és posa més complicada quan la podem fer fàcil, sembla que ho ximple aquí, és que no s'ha de ser bo...

Quan la gent tracta de dominar-te, vull dir, que facis el que ells volen, que compris el que ells vols que compris, que mengis el que ells pensen és el millor que mengis, que estiguis ballant sardanes al costat d'alguna persona que creus t'estima i et facin la foto i sentis que t'han tallat i després veus que si, que et van tallar; que per més que defensis a aquell que un cop et va fer mal però el perdó ho va arreglar tot i que després altres persones parlen malament i la persona en si no cregui en tu si no en la que parla malament... és normal ?

Val la pena estimar ? val la pena deixar la pell per algú que penses val estimar ?

Crec que lo millor del món, és estimar a la teva gent directa, la mare, el pare i els germàns, la resta que s'apanyi... i de veritat, a partir d'avui, pensaré per el meu bé... faré això.

I mai millor vist ara mateix al obrir el twitter i trobar-me :

"Si em respecto mi mateixa i crec en el que faig, ningú pot tocar-me." Fiona Apple

Fins aviat...