No sé que ha passat però estava escrivint i se m'han sortit les llàgrimes soles i ha sigut tancar els ulls i veure'l, a ell... als seus ulls verds que em miraven tan apassionats, aquells ulls que mai havia estimat tant.
Aquells ulls que ja no en tinc, que moro per tornar a veure'ls però que no puc. No sé com està, no sé res d'ell, i ho trobo a faltar...
Ha passat 1 any, 4 mesos i 13 dies (502 dies) i m'he adonat que hi ha una cosa dins meu que no ho ha deixat de pensar...
És clar, mai havia estimat a ningú així.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario