domingo, junio 12, 2016

Felicitat plena...


" Amor electrònic, amor de pantalla,
Amor a la carta, amor des de casa
Benvinguts a l’amor del segle XXI.
Amor sense límits per a gent com tu

Aquí el nom de l’esperança
L’escriuràs amb el teclat
En algun lloc de la pantalla
S’hi amaga la felicitat..."

jueves, abril 28, 2016

Dicen que...

El tiempo lo cura todo. Que el tiempo de Dios es perfecto... el tiempo, bendito tiempo.

Però cóm és que passa el temps i sembla que no s'ha mogut ? hi han dies que tot és tan perfecte que fins i tot penso, apa, ja està per fí, s'ha anat del meu cap, però ve un dia i plof... aquí estic, asseguda xarrant amb la meva pantalla pensant en com estarà.

Diuen que de tanta indiferencia se acaba cansando y se va... Doncs, com que si... com vaig passar d'ell o com vaig ser tan freda i dolenta amb en els meus missatges, que ell segurament ja és va cansar de mi, de saber com estic, què em passa o com em va.

Segurament... jo no era tan important per ell com ell mateix m'ho feia saber.

lunes, marzo 28, 2016

Ainsssss

Si em diguessis alguna cosa... 
la meva historia canviaria, o no.

miércoles, marzo 02, 2016

Avui he caigut...

Feia molt que no em passava però avui, he caigut...

No sé que ha passat però estava escrivint i se m'han sortit les llàgrimes soles i ha sigut tancar els ulls i veure'l, a ell... als seus ulls verds que em miraven tan apassionats, aquells ulls que mai havia estimat tant. 


Aquells ulls que ja no en tinc, que moro per tornar a veure'ls però que no puc. No sé com està, no sé res d'ell, i ho trobo a faltar... 


Ha passat 1 any, 4 mesos i 13 dies (502 dies) i m'he adonat que hi ha una cosa dins meu que no ho ha deixat de pensar... 


És clar, mai havia estimat a ningú així.

miércoles, febrero 03, 2016

No sé per on començar...

Ostres quan vols fer una cosa i li vols saber dir que et mores per cuinar-li i fer coses junts sense estar enganxats i no saps com fer-ho però que a la mateixa vegada, ell saps que vols fer-ho i ell també i cap de dos sabem com actuar ? doncs aixó... això ens passa ara mateix pels caps.

viernes, diciembre 04, 2015

Bon vent i barca nova...


perquè la vida és un boomerang... tot anirà a per millor.

martes, noviembre 17, 2015

Fa freeeeeeeeeeeeeeeeeed !!!

I només comença.
Doncs, necessitem...


jueves, noviembre 12, 2015

Vuelta a la realidad pero...

Pues eso, dicen que aquí escribimos nuestras penas y pesares, alegrías y emociones, pues hoy les digo que ya tengo el alta de mi lumbalgia y no porque yo quiera porque todavía no estoy al 100% ya que me cuesta caminar recta, levantarme cada mañana, estar sentada más de 4 horas y hacer la cama ni hablar, y eso, que en el trabajo me exigen volver y que también quiero hacer mi vida normal de una vez, pues mañana vuelvo a mi rutina diaria... espero.
Lo que quiero decir aquí, es que es muy triste y doloroso ( más que el dolor en sí de no tener movilidad ni para barrer o ducharte bien ) de que los verdaderos amigos se cuentan con los dedos de una mano, si, es cierto. En 4 meses, me preguntaban cómo estaba o cómo yo seguía las personas que menos me pensaba lo harían, pero mis más cercanos, no, es impresionante.
Sólo espero no les llegue nunca ésta enfermedad o cualquier otra estando solos, porque me recordaran, sentirán y dirán : " Jope, lo que dijo la Michelle, y yo que no me ofrecí ni para llevarle un litro de leche... " jejejeje
Pero ésto me hizo más fuerte, i tant !
Ahora sé quiénes valen en mi vida y quienes no, por quien he de luchar y preocuparme y por quienes no, como dicen por ahí, ya estoy en una edad que no tengo porque callar nada. Si les gusta bien y si no, también...
Un beso a todos los que estuvieron pendientes de mi y un abrazo a los que no... wink emoticon
Recuerden y tengo fé de que la vida es un boomerang.


lunes, noviembre 09, 2015

Doncs si...

t'anyoro... encara t'anyoro.



T'enyoro - Timón i Rumba (feat. Mar Aregall)

jueves, noviembre 05, 2015

03:16

I jo no paro de pensar què passarà amb mi.

Amb la meva feina, la meva vida personal. 4 mesos de baixa per culpa de la meva esquena, m'ha fet adonar-me qui val i qui no val la pena. Ja sé que no tots estan per les bones i les dolentes... amics, molts amics ... família. Doncs si, m'han decebut molt.

Només vull canviar, ja vaig fer el canvi de poble, ara necessito un canvi d'amics, de feina...

Jo sé que ho aconseguiré. Si. Però vull dormir... vull, necessito dormir.